Notícia de Pols (a El9Nou)


              Jordi Vilarrodà, de El 9Nou, parla una mica de Pols arran de la presentació que vam fer a Vic:

              #CM




Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Algunes notes a Pols

     Amb alguns amics debatim sovint sobre la necessitat i/o pertinença d'incloure textos explicatius que acompanyin els poemes dels quals parlen. No arribem mai a un acord definitiu, per descomptat, i, fet i fet, aquest no arribar-hi ja forma part de la nostra conversa inacabable i per capítols (o, millor dit, trobades) que mantenim al llarg dels anys. A mi mateix em passa sovint que estic d'acord amb les dues parts. O dit d'una altra manera, jo mateix canvio d'opinió al respecte segons el moment i l'enfocament que es pugui donar de l'assumpte. Perquè un poema té capes. Perquè un poema ha de funcionar tot sol, diguem, però, al mateix temps, el fet de poder conèixe'n certs aspectes i relacions que hi operen, certs furts, apropiacions i gènesis, pot contribuir a donar gruix al propi poema. En el fons, la pregunta de fons que rau en tot plegat és la pregunta pel lector i per allò que és lícit esperar-ne o exigir-li. Hi ha qui hi veurà petulància i carregar en ...
Leer más

Un text (ressenya/ estudi) de Pols, per Pere Císcar

Una obra mestra feta Pols de Ramon Boixeda   Amb Pols Ramon Boixeda guanyà merescudament el premi Gabriel Ferrater i ara el podem llegir a Edicions 62. Hem decidit  -la meua ombra i jo, "empenyo la incertesa" - , com un repte, dues coses: ressenyar Pols sense rellegir cap llibre anterior de Boixeda tot i no ser cap Funes i consultar el menys possible el seu bloc (on autocomenta el llibre) per no quartar-ne la nostra lectura. Pols és una altra baula en l'obra d'un autor que encara cada llibre com a repte de serpent, enro(s)cant-se en la seua sintaxi abrupta i trobar ric de metàfores amb verb, de termes reals posposats i de pronoms febles: "I fou llavors el fruit d'anar-hi/ (al llarg de tota una impaciència))/ l'exacta forma de fugir-ne." Aquest treball amb els pronoms febles és tan bo com el de Coll Mariné. L'escriptura de Boixeda es presenta sempre "amb el cap encès de dubtes", amb les seues matisacions racionalistes (entre parèntes...
Leer más

Plans de futur per al poema 3 de la subsecció 'Filleta, any zero'

  En relació poema 3 de la subsecció Filleta, any zero (dins de Treure a curar l'alegria ), potser en un futur -imaginem que es faci una reedició o una antologia de la cosa de l'autor- hauria de quedar engolit dins d'aquest altre. (LA TENDRESA) Hi ha la mosca que furga el vidre com la mà que assaja un ball de mots damunt de la impotència: ¿És la mateixa mosca que em tastarà algun dia quan sigui ja cadàver? ¿Serà potser la mosca entre les mosques que ara al menjador movent nerviós braços i mans jo encalço i assassino?   Hi ha la mosca invisible que la filla saluda alegre del bressol estant (deu imitar-me els moviments que faig a l’aire talment un maldestre karateka que pugna contra el buit). ¿És la mateixa mosca que imita aquella puça que mescla sangs de cos en cos i s’hi confon?   Hi ha preguntes que viure converteix en retòriques, les mans que en la distància encaixen com les ales en la mosca, el grinyol d'una frontissa en batre’s que diu a aquell que passa: «tu que ...
Leer más