Plans de futur per al poema 3 de la subsecció 'Filleta, any zero'

 

En relació poema 3 de la subsecció Filleta, any zero (dins de Treure a curar l'alegria), potser en un futur -imaginem que es faci una reedició o una antologia de la cosa de l'autor- hauria de quedar engolit dins d'aquest altre.

(LA TENDRESA)

Hi ha la mosca que furga el vidre com la mà

que assaja un ball de mots damunt de la impotència:

¿És la mateixa mosca que em tastarà algun dia

quan sigui ja cadàver? ¿Serà potser la mosca

entre les mosques que ara al menjador movent

nerviós braços i mans jo encalço i assassino?

 

Hi ha la mosca invisible que la filla saluda

alegre del bressol estant (deu imitar-me

els moviments que faig a l’aire talment un

maldestre karateka que pugna contra el buit).

¿És la mateixa mosca que imita aquella puça

que mescla sangs de cos en cos i s’hi confon?

 

Hi ha preguntes que viure converteix en retòriques,

les mans que en la distància encaixen com les ales

en la mosca, el grinyol d'una frontissa en batre’s

que diu a aquell que passa: «tu que pots, sigues lliure!»

Hi ha diferents maneres de badar una finestra:

d'agafar-se a les coses, de deixar-les anar.

Ser més lluny que saber-se etern en el que ens falta.

Com si el fil d'or d'ariadna l'ordís trobar-te a tu,

filleta, al fons del buit que em trenca la mirada.

No ser sinó, filleta, les mans amb què palpeges.

Com si bufar l'ampolla cosís l'alè al missatge,

el viure que verema al viure que trepitja.

Com qui repara amb or l'esquerda d'una gerra

i queda vista: el temps no se ha fet vi, pro el teu

raïm de veure-ho tot per primera vegada.