Plans de futur per al poema 3 de la subsecció 'Filleta, any zero'

 

En relació poema 3 de la subsecció Filleta, any zero (dins de Treure a curar l'alegria), potser en un futur -imaginem que es faci una reedició o una antologia de la cosa de l'autor- hauria de quedar engolit dins d'aquest altre.


Hi ha la mosca que furga el vidre com la mà

que assaja un ball de mots damunt de la impotència:

¿és la mateixa mosca que em tastarà algun dia

quan sigui ja cadàver? ¿Serà potser la mosca

entre les mosques que ara al menjador movent

nerviós braços i mans jo encalço i assassino?

 

Hi ha la mosca invisible que la filla saluda

alegre del bressol estant (deu imitar-me

els moviments que faig a l’aire talment un

maldestre karateka que lluita contra el buit).

¿És la mateixa mosca que imita aquella puça

que mescla sangs de cos en cos i s’hi confon?

 

Hi ha preguntes que viure converteix en retòriques,

les mans que en la distància encaixen com les ales

en la mosca, com diu una frontissa en batre’s

al que creua l’ampit: «tu que pots, sigues lliure!»


Hi ha tantes maneres d'obrir una finestra:

d'agafar-se a les coses, de deixar-les anar.

 


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Algunes notes a Pols

     Amb alguns amics debatim sovint sobre la necessitat i/o pertinença d'incloure textos explicatius que acompanyin els poemes dels quals parlen. No arribem mai a un acord definitiu, per descomptat, i, fet i fet, aquest no arribar-hi ja forma part de la nostra conversa inacabable i per capítols (o, millor dit, trobades) que mantenim al llarg dels anys. A mi mateix em passa sovint que estic d'acord amb les dues parts. O dit d'una altra manera, jo mateix canvio d'opinió al respecte segons el moment i l'enfocament que es pugui donar de l'assumpte. Perquè un poema té capes. Perquè un poema ha de funcionar tot sol, diguem, però, al mateix temps, el fet de poder conèixe'n certs aspectes i relacions que hi operen, certs furts, apropiacions i gènesis, pot contribuir a donar gruix al propi poema. En el fons, la pregunta de fons que rau en tot plegat és la pregunta pel lector i per allò que és lícit esperar-ne o exigir-li. Hi ha qui hi veurà petulància i carregar en ...
Leer más

Alguns descuits, oblits i tries

Malgrat totes les revisios prèvies: PART 2. VIVENT TAÜT OBERT CLAR DE LLUNA: Vers 11: hi manca l'adverbi "ja": Oh, mirades de vida perdudes ja per sempre PART 3. EM VEIG GEPIC VIRGILI GUIA EL JOVE POETA: Vers 8: diu "embolica't" en comptes de "cargola't". A qui li faci mal d'ulls, dir-li que, ja posats, potser hauria de dir "liar". En tot cas, m'agrada la connotació que té el mot "embolicar-se", tenint en compte que allò que cargola es la vida i que sovint els seus problemes no son sinó els embolics que ens fan, i els que ens hi fem. No descarto que la tria es passi potser de frenada. Bé. Sóc aquí.    PART 5. ETERNITAT, ETCÈTERA ÍCAR: Vers 1: Ha de dir "tan" en comptes de "tant", és clar: Més alt, tan alt, tot el desig PART 6. DELS MONS LA POLSINERA LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA. Poema 2: s'empra el mot "desaigüe". També el 6 de LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA: "desaigüe de la nit [...]...
Leer más