Entradas

Entrevista a ElCugatenc

 Laia Coronado em va entrevistar, gravadora en mà, a Sant Cugat, tot aprofitant que tocava presentar el llibre allà el passat 16 d'octubre. De la xerrada n'ha tret això :  Ramon Boixeda: “Hi ha molta idiotesa al món de la poesia: les pitjors persones acaben sent els poetes” - elCugatenc

Text de presentació de Pols a St Cugat, per part de Joan Todó

Enllaç al text de presentació de Pols a St Cugat el 16.10.25, per part de Joan Todó. Cortesia de La Lectora: https://lalectora.cat/pols-de-ramon-boixeda/

Notícia de Pols (a El9Nou)

Imagen
              Jordi Vilarrodà, de El 9Nou, parla una mica de Pols arran de la presentació que vam fer a Vic:               #CM

Alguns descuits, oblits i tries

Malgrat totes les revisios prèvies: PART 2. VIVENT TAÜT OBERT CLAR DE LLUNA: Vers 11: hi manca l'adverbi "ja": Oh, mirades de vida perdudes ja per sempre PART 3. EM VEIG GEPIC VIRGILI GUIA EL JOVE POETA: Vers 8: diu "embolica't" en comptes de "cargola't". A quí li faci mal d'ulls, dir-lo que potser hauria de dir liar. En tot cas, m'agrda la connotació que té el mot "embolicar-se", tenint en compte que allò que cargola es la vida i que sovint els seus problemes no són sinó els embolics que ens fan i que ens hi fem. No descarto que la tria es passi potser de frenada. Bé.     PART 5. ETERNITAT, ETCÈTERA ÍCAR: Vers 1: Ha de dir "tan" en comptes de "tant", és clar: Més alt, tan alt, tot el desig PART 6. DELS MONS LA POLSINERA LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA. Poema 2: s'empra el mot "desaigüe". També el 6 de LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA: "desaigüe de la nit [...]". Val a dir que aquest mot ja es va...

Algunes notes a Pols

     Amb alguns amics debatim sovint sobre la necessitat i/o pertinença d'incloure textos explicatius que acompanyin els poemes dels quals parlen. No arribem mai a un acord definitiu, per descomptat, i, fet i fet, aquest no arribar-hi ja forma part de la nostra conversa inacabable i per capítols (o, millor dit, trobades) que mantenim al llarg dels anys. A mi mateix em passa sovint que estic d'acord amb les dues parts. O dit d'una altra manera, jo mateix canvio d'opinió al respecte segons el moment i l'enfocament que es pugui donar de l'assumpte. Perquè un poema té capes. Perquè un poema ha de funcionar tot sol, diguem, però, al mateix temps, el fet de poder conèixe'n certs aspectes i relacions que hi operen, certs furts, apropiacions i gènesis, pot contribuir a donar gruix al propi poema. En el fons, la pregunta de fons que rau en tot plegat és la pregunta pel lector i per allò que és lícit esperar-ne o exigir-li. Hi ha qui hi veurà petulància i carregar en ...