POLS

  En relació poema 3 de la subsecció Filleta, any zero (dins de Treure a curar l'alegria ), potser en un futur -imaginem que es faci una reedició o una antologia de la cosa de l'autor- hauria de quedar engolit dins d'aquest altre. (LA TENDRESA) Hi ha la mosca que furga el vidre com la mà que assaja un ball de mots damunt de la impotència: ¿És la mateixa mosca que em tastarà algun dia quan sigui ja cadàver? ¿Serà potser la mosca entre les mosques que ara al menjador movent nerviós braços i mans jo encalço i assassino?   Hi ha la mosca invisible que la filla saluda alegre del bressol estant (deu imitar-me els moviments que faig a l’aire talment un maldestre karateka que pugna contra el buit). ¿És la mateixa mosca que imita aquella puça que mescla sangs de cos en cos i s’hi confon?   Hi ha preguntes que viure converteix en retòriques, les mans que en la distància encaixen com les ales en la mosca, el grinyol d'una frontissa en batre’s que diu a aquell que passa: «tu que ...

Pere Antoni Pons ressenya de nou, afortunadament, un llibre de l'autor, en aquest cas el que ens ocupa, 'Pols', aquí : https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/ramon-boixeda-celebracio-complicada-existir-edicions-62_1_5559393.html

 Laia Coronado em va entrevistar, gravadora en mà, a Sant Cugat, tot aprofitant que tocava presentar el llibre allà el passat 16 d'octubre. De la xerrada n'ha tret això :  Ramon Boixeda: “Hi ha molta idiotesa al món de la poesia: les pitjors persones acaben sent els poetes” - elCugatenc

Enllaç al text de presentació de Pols a St Cugat el 16.10.25, per part de Joan Todó. Cortesia de La Lectora: https://lalectora.cat/pols-de-ramon-boixeda/

              Jordi Vilarrodà, de El 9Nou, parla una mica de Pols arran de la presentació que vam fer a Vic:               #CM

Malgrat totes les revisios prèvies: PART 2. VIVENT TAÜT OBERT CLAR DE LLUNA: Vers 11: hi manca l'adverbi "ja": Oh, mirades de vida perdudes ja per sempre PART 3. EM VEIG GEPIC VIRGILI GUIA EL JOVE POETA: Vers 8: diu "embolica't" en comptes de "cargola't". A qui li faci mal d'ulls, dir-li que, ja posats, potser hauria de dir "liar". En tot cas, m'agrada la connotació que té el mot "embolicar-se", tenint en compte que allò que cargola es la vida i que sovint els seus problemes no son sinó els embolics que ens fan, i els que ens hi fem. No descarto que la tria es passi potser de frenada. Bé. Sóc aquí.    PART 5. ETERNITAT, ETCÈTERA ÍCAR: Vers 1: Ha de dir "tan" en comptes de "tant", és clar: Més alt, tan alt, tot el desig FILLA, ANY ZERO, 2: El vers 11 potser caldria que fes així: a no poder ser més que el fet de viure PART 6. DELS MONS LA POLSINERA LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA. Poema 2: s'empra el ...