Un text (ressenya/ estudi) de Pols, per Pere Císcar
Una obra mestra feta Pols de Ramon Boixeda Amb Pols Ramon Boixeda guanyà merescudament el premi Gabriel Ferrater i ara el podem llegir a Edicions 62. Hem decidit -la meua ombra i jo, "empenyo la incertesa" - , com un repte, dues coses: ressenyar Pols sense rellegir cap llibre anterior de Boixeda tot i no ser cap Funes i consultar el menys possible el seu bloc (on autocomenta el llibre) per no quartar-ne la nostra lectura. Pols és una altra baula en l'obra d'un autor que encara cada llibre com a repte de serpent, enro(s)cant-se en la seua sintaxi abrupta i trobar ric de metàfores amb verb, de termes reals posposats i de pronoms febles: "I fou llavors el fruit d'anar-hi/ (al llarg de tota una impaciència))/ l'exacta forma de fugir-ne." Aquest treball amb els pronoms febles és tan bo com el de Coll Mariné. L'escriptura de Boixeda es presenta sempre "amb el cap encès de dubtes", amb les seues matisacions racionalistes (entre parèntes...