Entradas

Un text (ressenya/ estudi) de Pols, per Pere Císcar

Una obra mestra feta Pols de Ramon Boixeda   Amb Pols Ramon Boixeda guanyà merescudament el premi Gabriel Ferrater i ara el podem llegir a Edicions 62. Hem decidit  -la meua ombra i jo, "empenyo la incertesa" - , com un repte, dues coses: ressenyar Pols sense rellegir cap llibre anterior de Boixeda tot i no ser cap Funes i consultar el menys possible el seu bloc (on autocomenta el llibre) per no quartar-ne la nostra lectura. Pols és una altra baula en l'obra d'un autor que encara cada llibre com a repte de serpent, enro(s)cant-se en la seua sintaxi abrupta i trobar ric de metàfores amb verb, de termes reals posposats i de pronoms febles: "I fou llavors el fruit d'anar-hi/ (al llarg de tota una impaciència))/ l'exacta forma de fugir-ne." Aquest treball amb els pronoms febles és tan bo com el de Coll Mariné. L'escriptura de Boixeda es presenta sempre "amb el cap encès de dubtes", amb les seues matisacions racionalistes (entre parèntes...

Plans de futur per al poema 3 de la subsecció 'Filleta, any zero'

  En relació poema 3 de la subsecció Filleta, any zero (dins de Treure a curar l'alegria ), potser en un futur -imaginem que es faci una reedició o una antologia de la cosa de l'autor- hauria de quedar engolit dins d'aquest altre. (LA TENDRESA) Hi ha la mosca que furga el vidre com la mà que assaja un ball de mots damunt de la impotència: ¿És la mateixa mosca que em tastarà algun dia quan sigui ja cadàver? ¿Serà potser la mosca entre les mosques que ara al menjador movent nerviós braços i mans jo encalço i assassino?   Hi ha la mosca invisible que la filla saluda alegre del bressol estant (deu imitar-me els moviments que faig a l’aire talment un maldestre karateka que pugna contra el buit). ¿És la mateixa mosca que imita aquella puça que mescla sangs de cos en cos i s’hi confon?   Hi ha preguntes que viure converteix en retòriques, les mans que en la distància encaixen com les ales en la mosca, el grinyol d'una frontissa en batre’s que diu a aquell que passa: «tu que ...

Ressenya de Pols a l'Ara, cortesia de Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons ressenya de nou, afortunadament, un llibre de l'autor, en aquest cas el que ens ocupa, 'Pols', aquí : https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/ramon-boixeda-celebracio-complicada-existir-edicions-62_1_5559393.html

Entrevista a ElCugatenc

 Laia Coronado em va entrevistar, gravadora en mà, a Sant Cugat, tot aprofitant que tocava presentar el llibre allà el passat 16 d'octubre. De la xerrada n'ha tret això :  Ramon Boixeda: “Hi ha molta idiotesa al món de la poesia: les pitjors persones acaben sent els poetes” - elCugatenc

Text de presentació de Pols a St Cugat, per part de Joan Todó

Enllaç al text de presentació de Pols a St Cugat el 16.10.25, per part de Joan Todó. Cortesia de La Lectora: https://lalectora.cat/pols-de-ramon-boixeda/

Notícia de Pols (a El9Nou)

Imagen
              Jordi Vilarrodà, de El 9Nou, parla una mica de Pols arran de la presentació que vam fer a Vic:               #CM

Alguns descuits, oblits i tries

Malgrat totes les revisios prèvies: PART 2. VIVENT TAÜT OBERT CLAR DE LLUNA: Vers 11: hi manca l'adverbi "ja": Oh, mirades de vida perdudes ja per sempre PART 3. EM VEIG GEPIC VIRGILI GUIA EL JOVE POETA: Vers 8: diu "embolica't" en comptes de "cargola't". A qui li faci mal d'ulls, dir-li que, ja posats, potser hauria de dir "liar". En tot cas, m'agrada la connotació que té el mot "embolicar-se", tenint en compte que allò que cargola es la vida i que sovint els seus problemes no son sinó els embolics que ens fan, i els que ens hi fem. No descarto que la tria es passi potser de frenada. Bé. Sóc aquí.    PART 5. ETERNITAT, ETCÈTERA ÍCAR: Vers 1: Ha de dir "tan" en comptes de "tant", és clar: Més alt, tan alt, tot el desig FILLA, ANY ZERO, 2: El vers 11 potser caldria que fes així: a no poder ser més que el fet de viure PART 6. DELS MONS LA POLSINERA LA NIT QUE ÉS DINS EL DIA. Poema 2: s'empra el ...